Definicions de conceptes de la Psicologia

DEFINICIONS DE LA 1ª QUINZENA

Psicologia: Ciència que estudia el comportament i la conducta psíquica de les persones.


Psicologia bàsica: Té un objectiu teòric. Es dedica a la investigació dels processos psicològics bàsics presents en tots els subjectes com la percepció, la memòria, l’atenció, ... Algunes de les branques en què es divideix són la psicologia social, la psicologia evolutiva, ...


Psiquiatria: Especialitat de la medicina que s’ocupa de l’estudi i tractament dels problemes mentals. El psiquiatra, com a metge que és pot prescriure tractament farmacològic, cosa que no poden fer els psicòlegs.


Psicologia aplicada: Té una finalitat pràctica i utilitza els coneixements que li proporciona la investigació de la psicologia bàsica per ajudar a la gent en els problemes que tingui en la seva vida laboral, escolar, etc.


Té una finalitat pràctica i utilitza els coneixements teòrics per intervenir en els problemes individuals, a nivell de vida quotidiana., laboral, escolar, ...


Algunes de les àrees en les que intervé són:


Psicologia educativa: la seva finalitat és orientar els alumnes, professors i pares per tal d’optimitzar el procés d’aprenentatge i el rendiment de l’alumne/a.


Clínica: s’ocupa del diagnòstic i tractament de problemes emocionals i conductuals.


Psicologia industrial: analitza la manera de que un treballador rendeixi més en la seva empresa, s’ocupa de la selecció del personal. Estudia les relacions de les persones en el treball i procura resoldre problemes


Psicologia esportiva.


Psicologia del consum, ...


Etologia: Estudia la conducta dels animals en el seu ambient natural i estableix hipòtesis sobre el seus orígens evolutius. És una especialitat de la biologia.


Parapsicologia: Pseudociència que estudia els fenòmens paranormals (aquells que no es poden explicar amb les teories de la física, la biologia o la psicologia). Els fenòmens paranormals són: la percepció extrasensorial, com la telepatia o l’endevinació del futur. La capacitat de moure objectes a distància, etc. Està relacionada amb l’ocultisme i l’espiritisme.


Psicoanàlisi: Aquest concepte inclou més d’un significat. S’aplica per definir:


Una teoria de la personalitat basada en conceptes com la motivació inconscient, el Jo, l’Allò i el Superjò.


Un mètode que investiga els aspectes inconscients de la vida psíquica humana a través de les seves manifestacions en la lliure associació d’idees, els somnis i les fantasies i els actes involuntaris.


Una teràpia per tractar i curar malalties mentals, que opera mitjançant el descobriment de les arrels inconscients de les emocions i els actes de la persona.


Una teoria de la cultura que explica el perquè de l’art, la religió, el llenguatge, la vida social, etc.


Conductisme (o behaviorisme):Tendència psicològica que té com a objectiu descobrir les lleis que regeixen la conducta dels organismes prescindint del que s’anomena món interior de l’individu. Segons el conductisme, només es pot estudiar allò que observable, és a dir la conducta. El mètode introspectiu rebutjat i, per tant, la consciència no pot ser l’objecte d’estudi.


Estímul:Qualsevol agent físic o químic que desencadeni una reacció com a resultat de la seva acció. En la concepció conductista de l’aprenentatge un estímul és qualsevol situació objecte o succés que produeixi una reacció o resposta en l’organisme.


Resposta: Reacció immediata d’un organisme després d’haver rebut un estímul.


Cognitivisme (o Psicologia cognitiva): tendència psicològica que intenta proporcionar una explicació científica de com el cervell humà du a terme funcions mentals complexes com la visió, la memòria, el llenguatge i el pensament. La psicologia cognitiva ha rebut influències dels estudis cibernètics sobre el procés de la informació i ha establert analogies entre els ordinadors i el cervell humà.


Mètode: Procés, regles o passes que segueix la ciència per arribar a adquirir els coneixements, acceptar-los, justificar-los i mantenir-los.


Explicació: Acció d'explicar.


Experimentació: Conducta que ens porta a fer experiments: és a dir, a crear situacions dissenyades i controlades per l’experimentador amb l’objectiu de contrastar una hipòtesi. Es tracta de formular una hipòtesi i crear una situació en que totes les variables estiguin fixades excepte una.


Hipòtesi: Enunciat (o conjunt d’enunciats) que pot ser posat a prova i verificat o negat científicament per mitjà d'un experiment o de l'observació. Una proposició que ha estat comprovada és un teorema. Un conjunt de teoremes forma una teoria. Així doncs, la hipòtesi és una bona base pel desenvolupament del mètode científic.


Verificació: Comprovació de l'autenticitat d'una cosa. En general, tot procediment que permeti establir la veritat o falsedat d’un enunciat qualsevol


Falsació: Acció de provar la no-adequació a la realitat d'una proposició, la falsedat d'una tesi, etc. (Contraposat a verificació).


Variable: Cadascun dels elements mesurables canviants emprats per a descriure els fenòmens


Observació: Mètode de recollida d’informació que s’utilitza en les ciències empíriques. Per a què una observació pugui ser considerada científica qualsevol altre investigador ha de poder reproduir-la i obtenir resultats similars. És imprescindible determinar clarament què, com, quan, per qui i a qui observar.


Grup control: Grup en que es fa l’observació sense variar les condicions i que serveix per a comparar amb els grups experimentals.


Correlació: Grau d'interdependència entre diverses variables


Selecció natural: els individus més ben adaptats al medi on viuen són els que sobreviuran i deixaran descendència.


Mutació: Canvis en el material genètic d’una cèl·lula.


(Observeu que hem afegit alguns conceptes que, si els situem estrictament a les lliçons de la quinzena, corresponen a la unitat 1.4, que no entra com a tema d’examen. Són conceptes, però, amb els que us heu d’anar familiaritzant).