TEXTOS D’INTERÈS SOBRE PERCEPCIÓ
Visió associacionista i gestàltica de la percepció
“Imagini’s que es visita un laboratori psicològic; en entrar en ell s’apropa un psicòleg al visitant i li pregunta què és el que veu a sobre de la taula.
-Un llibre
-Sí, naturalment que és un llibre –diu el psicòleg-. Però, què és el que veu vostè en realitat?
- Què vol dir vostè amb això de què és el que veig en realitat? –pregunta confús el visitant-. Ja li he dit que veig un llibre, un llibre petit amb la tapa vermella.
El psicòleg insisteix: Quina és la seva percepció realment? Descrigui-me-la vostè amb la màxima precisió.
El visitant comença ara a tornar-se molt suspicaç.
-Doncs bé -diu-, des d’aquest angle la coberta del llibre sembla un paral·lelogram vermell fosc. A sota hi ha una vora grisosa i per sota de la vora una línia prima del mateix color vermell. A sota veig la taula...
El psicòleg rondina.
-Sota veig un marró una mica motejat amb franges ondulants de marró més clar que van paral·leles unes a unes altres.
El psicòleg (un associacionista) dóna al visitant les gràcies per la seva col·laboració.
-Gràcies per contribuir a confirmar una vegada més la meva teoria de la percepció. Ha demostrat vostè que el llibre que veu no és més que un complex de sensacions elementals. Quan vostè ha intentat ser precís i dir amb tota exactitud el que veia realment, ha hagut de parlar de zones de color i no d’objectes. Les sensacions de color són les primàries i tot objecte visual pot reduir-se a elles. La seva percepció del llibre està construïda sobre sensacions, de la mateixa manera que una molècula està constituïda d’àtoms.
-Absurd! –crida una veu des de l’extrem oposat de la sala-. Absurd! Fins i tot un ximple sap que el llibre és el fet perceptiu primari, immediat, directe! Aquesta reducció de la percepció a sensacions de la qual vostè parla no és res més que un joc intel·lectual. Un objecte no és solament un joc de sensacions. Tota persona que vagi veient trossos de vermell on hauria de veure llibres està malalta!
El psicòleg que carrega ara és un decidit partidari de la Psicologia de la Gestalt.”
G.A. MILLER, Introducció a la Psicologia
Diferències entre les primeres percepcions i les reiteratives
“En la percepció dels objectes coneguts (un got, una ampolla, una taula) aquest procés d’identificació de l’objecte es fa molt depressa, i només ens cal associar dos o tres indicis perceptibles per arribar a la solució necessària. Quan percebem objectes nous o desconeguts el procés d’identificar-los és molt més complex, i es desenvolupa de manera molt més circumstancial.
Imaginem que un individu examina un aparell histològic que li és desconegut, el micròtom, destinat a obtenir seccions finíssimes dels teixits. A l’inici percep un cert mecanisme, complex, muntat sobre un suport de ferro pesant; després remarca algunes peces metàl·liques i pot tenir la idea que és una balança. Però no troba els balanços, propis d’aquesta, ni l’escala indicadora del pes. Segueix l’examen de l’objecte desconegut fins que la mirada adverteix una superfície llisa i, al costat, una ganiveta de tall molt agut. Llavors pot recordar que ha vist quelcom semblant a la cansaladeria i que aquest aparell l’utilitzaven per tallar l’embotit o el pernil en talls finíssims. Només després d’això l’esmolada ganiveta contigua a la superfície metàl·lica llisa es converteix en l’indici rector, i el subjecte comença a fer-se la idea que l’objecte que percep té relació amb les màquines de tallar, i que els cargols micromètrics asseguren -segons sembla- la regulació exacta del gruix dels talls. Així doncs, la percepció íntegra de l’objecte sorgeix com a resultat d’una complexa tasca analiticosintètica, que destaca uns trets essencials i en manté inhibits d’altres que no ho són, i combina els detalls percebuts en un tot conscienciejat.”
A.R. LURIA. Sensació i percepció
Importància de l’atenció en la percepció
“Si mirem des d’una finestra oberta, els nostres sentits són afectats per un determinat nombre de sensacions: els sorolls del carrer, l’olor de l’aire i gran nombre d’estímuls visuals. Si sentíssim la veu d’un amic o si l’aire arribés impregnat d’olor d’algun menjar o veiéssim una cara desconeguda a la finestra del davant, la nostra percepció es faria més penetrant. […] El problema de la percepció i l’atenció suggereix certes observacions, una d’elles sobre l’amplitud de la percepció. Quantes coses es poden percebre al mateix temps? Només podem veure una part de les coses que ens envolten. En una exposició curta podem percebre fàcilment una frase, però no unes quantes lletres inconnexes. Hi ha doncs diferents graus de percepció que depenen de l’estructura de l’objecte. L’atenció depèn del nivell de l’estímul. Si sentim constantment el tic-tac d’un rellotge, hi ha un moment en què ja no l’advertim; però en canvi, si el rellotge es para, ens n’adonem. L’atenció està relacionada amb l’habituament a una percepció. […] L’atenció no solament depèn de la situació present, sinó de la nostra situació pretèrita. La bústia de correus atreu la nostra atenció si hem d’enviar una carta; en aquest cas la percepció no solament està relacionada amb l’atenció, sinó també amb la memòria. L’atenció depèn també de l’expectativa sobre un fet determinat. No ens fixem en una criatura quan juga com de costum, però en el moment en què puja a una cadira ens crida l’atenció perquè intuïm un cert perill. Així doncs, la nostra atenció aïlla gran quantitat d’elements perceptius. L’expectativa i l’anticipació preparen la percepció i prevenen l’observador. El conductor està preparat per veure els senyals de circulació, i l’orquestra per percebre el senyal del director.”
Ch. WOLFF, Introducció a la psicologia
La influència de l’element cultural en la percepció
“És gairebé segur que gran part de la nostra experiència perceptiva és apresa. Per exemple, els pigmeus del Congo habiten sobretot en densos boscs i, per tant, estranyament tenen l’oportunitat de veure grans distàncies. Consegüentment, no desenvolupen, com nosaltres, una sòlida idea de la continuïtat de les mesures. Colin Turnbull, un antropòleg que estudiava els pigmeus, va portar una vegada el seu guia pigmeu a una excursió pel bosc. Quan estaven travessant una llarga plana, van veure un ramat de búfals a l’horitzó.
«El guia va fer una mirada sobre la plana on estava el ramat de búfals. Em va preguntar que de quin tipus d’insectes es tractava, i li vaig dir que eren búfals, tan grans com els búfals dels boscs que ell coneixia. Va esclatar a riure i em va respondre que no li contés ximpleries [...]. Vam entrar dins el cotxe i vam descendir cap a on estaven pastant els animals. Vam observar com es feien cada cop més grans, i, encara que era igual de valent que la resta dels pigmeus, va canviar de lloc, seient-se prop de mi, murmurant que es tractava de bruixeria [...]. Quan es va adonar que eren búfals reals, li va passar la por, però allò que l’intrigava era com eren tan petits i s’havien tornat de sobte més grans o si havia estat una espècie de truc de màgia.»
Les persones de diferents cultures poden no veure’s confoses pels mateixos efectes òptics que nosaltres, perquè no comparteixen els mateixos esquemes mentals. Per exemple, moltes de les il·lusions més famoses desenvolupades pels nostres psicòlegs depenen en gran mesura que visquem en un món en el qual predominen els angles i les línies rectes.”
R. ORNSTEIN, La Psicologia de la consciència
El caràcter interpretatiu i constructiu de la percepció
«Podeu fer una altra experiència. Pregunteu: "Què veieu a l'horitzó?" Un home diu: "Veig un vaixell." Un altre diu: "Veig un vapor amb dues xemeneies." Un tercer diu: "Veig un transatlàntic que va de Southampton a Nova York." De tot el que veuen aquests tres homes, què cal considerar percepció? Tots tres poden tenir tota la raó en el que diuen, però no podem admetre que un home pugui percebre que el vaixell va de Southampton a Nova York. Això és, diríem, una deducció. Però no és gens fàcil d’establir una línia divisòria. Algunes coses que, en sentit important, són deductives, són també percepcions. L'home que diu: "Veig un vaixell" , fa una deducció. A banda de l'experiència, l'únic que veu és una taca de forma estranya sobre un fons blau. L'experiència li ha ensenyat que aquesta mena de taca d’un vaixell.»
B. RUSSELL, Iniciació a la filosofia
El caràcter constructiu subjectiu de la nostra percepció
No sabem res de Grècia si no sabem el que els grecs sabien, pensaven i sentien pròpiament. Però és evident que hi ha coses igualment importants relatives a Grècia que els grecs no sabien i no podien saber. Nosaltres podem veure-les —però des del nostre lloc i mitjançant aquest lloc. I veure és això mateix. Jo mai no veuré res des de tots els llocs possibles al mateix temps; cada vegada hi veig des d’un lloc determinat, veig un «aspecte», veig en «perspectiva». I jo veig significa que hi veig perquè sóc jo, i no hi veig solament amb els meus ulls; quan veig una cosa tota la meva vida és allí, encarnada en aquesta visió, en aquest acte de veure-hi. Tot això no és un «defecte» de la nostra visió, és la visió.
C. CASTORIADIS, La institució imaginària de la societat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada